BEFORE I KNOCKED  DE DYLAN THOMAS

 

Abans que truqués i la carn em fes entrar

amb líquides mans deixant-me a les entranyes,

jo que era tan informe com l'aigua

que formava el Jordà vora la meva casa,

era germà de la filla de Mnetha

i germana del cuc paternal.

 

Jo que era sord a la primavera i a l'estiu

que no coneixia  ni el nom del sol ni el de la lluna

vaig sentir batecs sota la meva carnal armadura

tot éssent encara només una forma líquida.

I les estrelles de plom, i el martell de les pluges

moguts per mon pare des de la seva cúpula.

               

Vaig conèixer el missatge de l'hivern,

els dards de granís, la neu infantil,

i el vent aspirava a ser la meva germana;

en mi saltava el vent,  i el gebre infernal.

Les meves venes fluïen amb el temps de l'Est;

sense haver estat engendrat, coneixia nit i dia.

 

 

No havia estat engendrat encara i ja patia;

el poltre de tortura dels somnis, els meus óssos de lliri

retorcia segons el codi natural,

i la carn, la tallava per creuar la línia

de les creus de la forca, al fetge,

i els esbarzers, als cervells masegats.

 

 

El meu coll conegué la set abans de fer-se la trama

de pell i venes entorn del pou

on mots i aigua fan una mixtura

constant fins que la sang corre pútrida;

el meu cor va saber de l'amor, el ventre de la gana;

i vaig ensumar els cucs de la meva pròpia femta.

 

 

I el temps va llençar la meva mortal criatura

perquè derivés o s'ofegués dins de les mars

habituades a la sàlobre aventura

de marees que mai toquen els vorals.

I jo que era ric, vaig esdevenir molt més ric

embriagant-me lent amb el vi dels dies.

 

 

Nascut de carn i d'esperit, no vaig ser

ni esperit ni  home, ans esperit mortal,

I em va abatre la ploma de la mort,

vaig ser mortal fins a l'últim

llarg sospir que portà cap a mon pare

el missatge del seu crist agonitzant.

 

 

Tu que t'agenolles davant de la creu i l'altar,

recorda'm i tingues pietat d'Aquell

que la meva carn i el meu os va prendre per cuirassa

enganyant i traint el ventre de ma mare.

Before I knocked and flesh let enter,
With liquid hands tapped on the womb,
That shaped the Jordan near my home
Was brother to Mnetha's daughter
And sister to the fathering worm.

I who was as shapeless as the water

I who was deaf to spring and summer,
Who knew not sun nor moon by name,
Felt thud beneath my flesh's armour,
As yet was in a molten form
The leaden stars, the rainy hammer
Swung by my father from his dome.

I knew the message of the winter,
The darted hail, the childish snow,
And the wind was my sister suitor;
Wind in me leaped, the hellborn dew;
My veins flowed with the Eastern weather;
Ungotten I knew night and day.

As yet ungotten, I did suffer;
The rack of dreams my lily bones
Did twist into a living cipher,
And flesh was snipped to cross the lines
Of gallow crosses on the liver
And brambles in the wringing brains.

My throat knew thirst before the structure
Of skin and vein around the well
Where words and water make a mixture
Unfailing till the blood runs foul;
My heart knew love, my belly hunger;
I smelt the maggot in my stool.

And time cast forth my mortal creature
To drift or drown upon the seas
Acquainted with the salt adventure
Of tides that never touch the shores.
I who was rich was made the richer
By sipping at the vine of days.

I, born of flesh and ghost, was neither
A ghost nor man, but mortal ghost.
And I was struck down by death's feather.
I was a mortal to the last
Long breath that carried to my father
The message of his dying christ.

You who bow down at cross and altar,
Remember me and pity Him
Who took my flesh and bone for armour
And doublecrossed my mother's womb.