AMB L'EDUARD ESCOFFET A BERLÍN, ON HAVÍEM ANAT AMB EN PONÇ PONÇ I NO SÉ QUI MÉS A RECITAR. Ah, sí! Amb en Clapés i l'Anna Montero, m'ha costat recordar-ho. En aquell moment ja estava malaltíssima del fetge , fet que em va tenir tot un any fent llit.
ERA L'ANY DE FRANKFURT, i tot i que gairebé fins i tot l'apuntador va anar a recitar o a fer algún acte literari a Frànkfurt, a mi no m'hi van convidar. Em va trucar la dona d'un dels que organitzaven els actes, d'un dels poderosos del moment, informant-me que no em convidaven perquè era una persona problemàtica que podia dir qualsevol cosa en qualsevol moment, i perquè també podia passar que no hi anés, que no m'hi presentés. Per tant: estava castigada.
Vaig sentir per un moment que havia tornat al col.legi de monges.
AQUEST E-MAIL EM VA FER RIURE MOLT. ME L'ENVIAVA EL TRADUCTOR DELS MEUS POEMES A L'ALEMANY, I EM FEIA PREGUNTES ENTORN DE TÍTOLS DELS MEUS LLIBRES QUE NO ACABAVA D'ENTENDRE.
 |
| Amb l'Eduard. |
ERA L'ANY DE FRANKFURT, i tot i que gairebé fins i tot l'apuntador va anar a recitar o a fer algún acte literari a Frànkfurt, a mi no m'hi van convidar. Em va trucar la dona d'un dels que organitzaven els actes, d'un dels poderosos del moment, informant-me que no em convidaven perquè era una persona problemàtica que podia dir qualsevol cosa en qualsevol moment, i perquè també podia passar que no hi anés, que no m'hi presentés. Per tant: estava castigada.
Vaig sentir per un moment que havia tornat al col.legi de monges.
AQUEST E-MAIL EM VA FER RIURE MOLT. ME L'ENVIAVA EL TRADUCTOR DELS MEUS POEMES A L'ALEMANY, I EM FEIA PREGUNTES ENTORN DE TÍTOLS DELS MEUS LLIBRES QUE NO ACABAVA D'ENTENDRE.
Apreciada Dolors Miquel:
Perdoni que li escrigui en aquest Dia del Treball, però les circumstàncies m’obliguen a fer-ho.
Estic traduint cap a l’alemany una biografia curta de vostè, per encàrrec de l’Institut Ramon Lllull, en la qual figuren el títols dels volums de poesia que vostè ha publicat. Com que (encara) no conec la seva obra, aquests títols em resulten ambigus o incomprensibles. Li prego, doncs, que m’ajudi a aclarir-los per tal de poder-los traduir correctament.
Els dubtes que tinc són aquests:
Haikús del Camioner – A) És el propi camioner qui fa els haikús o són haikús sobre ell? - B) El camioner és d’aquells que fan llargs recorreguts (internacionals) o només es mou dintre la mateixa comarca, per exemple?
Gitana Roc – Es tracta d’una dona d’ètnia gitana que es diu Roc? És un topònim? O una altra cosa?
Mos de gat – “Mos” en el sentit de “mossegada”? Hi ha una altra raó que no sigui la fonètica ni l’aspectual per la qual ha optat per aquesta paraula?
Amb Capell – A la bibliografia que he trobat a internet “capell” apareix amb majúscula. Si és correcte, per què la majúscula?
Aioç – No entenc aquesta paraula.
Ver7s de la Terra – Entenc que són “versets” de la terra. A) Per què ha optat per a aquest “joc”? B) Són versets que 1. diu o canta la mateixa Terra; 2. versets sobre la Terra; 3. versets que algú que ja no és troba en aquesta terra rep (des) de la Terra?
Missa pagesa – Una missa de pagesos?
Perdoni que li escrigui en aquest Dia del Treball, però les circumstàncies m’obliguen a fer-ho.
Estic traduint cap a l’alemany una biografia curta de vostè, per encàrrec de l’Institut Ramon Lllull, en la qual figuren el títols dels volums de poesia que vostè ha publicat. Com que (encara) no conec la seva obra, aquests títols em resulten ambigus o incomprensibles. Li prego, doncs, que m’ajudi a aclarir-los per tal de poder-los traduir correctament.
Els dubtes que tinc són aquests:
Haikús del Camioner – A) És el propi camioner qui fa els haikús o són haikús sobre ell? - B) El camioner és d’aquells que fan llargs recorreguts (internacionals) o només es mou dintre la mateixa comarca, per exemple?
Gitana Roc – Es tracta d’una dona d’ètnia gitana que es diu Roc? És un topònim? O una altra cosa?
Mos de gat – “Mos” en el sentit de “mossegada”? Hi ha una altra raó que no sigui la fonètica ni l’aspectual per la qual ha optat per aquesta paraula?
Amb Capell – A la bibliografia que he trobat a internet “capell” apareix amb majúscula. Si és correcte, per què la majúscula?
Aioç – No entenc aquesta paraula.
Ver7s de la Terra – Entenc que són “versets” de la terra. A) Per què ha optat per a aquest “joc”? B) Són versets que 1. diu o canta la mateixa Terra; 2. versets sobre la Terra; 3. versets que algú que ja no és troba en aquesta terra rep (des) de la Terra?
Missa pagesa – Una missa de pagesos?
Cordialment.
XXX
L'EXPERIÈNCIA DE LA RECITACIÓ DEL POEMA MEGAMIX PLOU FÀSTIC.
De fet avui, dia després de la publicació d'una Carta Oberta (2-05-2015) al diari ARA, pensava, en un fet que m'ocorregué anys enrere, quan tenia uns 42 anys o 41, potser 40?.
En aquell temps recitava molt, i recitava molt el meu poema MEGAMIX Plou fàstic ( un telediari poetitzat), on anomenava dues persones de l'ofici, en David Castillo i la Maria de la Pau Janer . Una d'aquelles nit, després de recitar al vespre el poema en un local del barri de Gràcia , unes hores més tard, en un bolo que tenien en Casasses i en Riba en una masia del Penedès, a on els havia acompanyat, vaig rebre una trucada de David Castillo enfadadíssim. Algú li havia cascat lo del poema... Bé.. Treia foc pels queixals i jo li contestava amb més foc. L'endemà em va tornar a trucar dient-me que tenia la intenció de denunciar-me legalment, als Jutjats, a través d'un familiar seu que exercia l'advocacia. Jo li vaig dir: fes-ho! No ho va fer. Tanmateix vaig quedar-me sense feina a l'Avui ( of course!) lloc on ell dirigia el suplement de Cultura. I vaig quedar-me sense d'altres petites coses.
La major part de la gent amb qui corria per aquells anys, tot i que no deixaven de riure's i de criticar el director del Suplement Cultural, van fer veure que mai havien dit res i em miraven com es mira a una persona incòmoda. Fins i tot, alguns que no m'esperava, arribaren a defensar en Castillo, suposo que tement no tenir critiques o comandes d'articles al suplement nostrat. I em van fer un incòmode buit. Vaig pensar que si aquells eren els revolucionaris de Catalunya anàvem malament. ( i en això pas que m'errava)
Vaig escriure uns poemets que tinc publicats pensant en tot això (exactament les Homilies de la Missa Pagesa). I després me'n vaig oblidar. Anys més tard, en un nou recital, no recordo on.. , en un teatre gran de poble, en presencia de la Núria Martínez-Vernís i el Carles Hac i l'Ester Xargay, vam fer les paus. Una pau amb molts somiures i més prevencions. En Castillo em va fer prometre que trauria el seu nom del poema, així que vaig treure el seu nom i el de la Mari Pau, que anaven colze per colze i que, clar, si en treia un, havia de treure l'altre.
I això va passar. I des de llavors sempre dic que en Castillo és el meu millor enemic.
UN GRAN ELOGI, que fou seguit d'un gran silenci... pas sabia què era el deadline... ( P.misèria de poeta). Poca traça, poca traça!
From: miquel@miquelbarcelo.org
Subject: gitana
Date: Thu, 16 May 2013 21:36:03 +0200
To: dolorsmiquel@hotmail.com
dolorsmiquel! em fas molt content amb els teus llibres:som un fan! es a dir,qu'estic llest per fer quqlque cosa gitana
ja em diras qui ho edita i quan es el deadline
ja parlarem aviat
abraçades
miquelbarceló
CORRESPONDÈNCIA MANTINGUDA PER MEIL AMB EDUARDO MOGA QUE ELL VA TENIR BÉ A FER PÚBLICA EN PART.. I QUE JO ARA TINC BÉ A FER PÚBLICA EN LA SEVA TOTALITAT, ESTIMAT EDUARDO. Tracta sobre l'Antologia que ell antologà (gagà) segons comanda del FONDO DE CULTURA ECONÒMICA ( que com devia aconseguir aquest endoll!!),l' antología es titula Medio Siglo de Oro.. i sí!... Oro parece Platano es.!
En la contesta d'Eduardo s'observa com " todo ladrón se piensa que todos son de su condición."
Dolors Miquel
From: dolorsmiquel@hotmail.com
To: edumoga62@hotmail.com
Subject: RE: Presentación de Dices
Date: Fri, 5 Dec 2014 10:31:45 +0000
To: edumoga62@hotmail.com
Subject: RE: Presentación de Dices
Date: Fri, 5 Dec 2014 10:31:45 +0000
Estimat Eduardo Moga
Acabo de saber la teva tria de poesia catalana per al castellà , aquest medio siglo de oro, (bé podía dir-se medio siglo de patatas y boniatos) i em sembla realment penosa!
XAVIER BRU DE SALA, MIQUEL DESCLOT, MARIA MERCÈ MARÇAL, VICENÇ ALTAIÓ, RAMON DACHS, CARLES DUARTE, ANDREU VIDAL, DAVID CASTILLO, SUSANNA RAFART, CARLES TORNER, JOAN-ELIES ADELL, MANUEL FORCANO, SEBASTIÀ ALZAMORA, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS i JOSEP PEDRALS
Dels que tu has posat en salvaria 4 com a molt.. quina decepció! Et tenia per una persona que sabia llegir poesia.
Aquestes antologies que, segurament no llegeix ni Déu, fan un flac favor a la cultura catalana. Per què no fas antologies de poesia bereber?
Et creia una persona moderna i de bon gust.
En fi
Cordialment
Dolors Miquel.
Acabo de saber la teva tria de poesia catalana per al castellà , aquest medio siglo de oro, (bé podía dir-se medio siglo de patatas y boniatos) i em sembla realment penosa!
XAVIER BRU DE SALA, MIQUEL DESCLOT, MARIA MERCÈ MARÇAL, VICENÇ ALTAIÓ, RAMON DACHS, CARLES DUARTE, ANDREU VIDAL, DAVID CASTILLO, SUSANNA RAFART, CARLES TORNER, JOAN-ELIES ADELL, MANUEL FORCANO, SEBASTIÀ ALZAMORA, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS i JOSEP PEDRALS
Dels que tu has posat en salvaria 4 com a molt.. quina decepció! Et tenia per una persona que sabia llegir poesia.
Aquestes antologies que, segurament no llegeix ni Déu, fan un flac favor a la cultura catalana. Per què no fas antologies de poesia bereber?
Et creia una persona moderna i de bon gust.
En fi
Cordialment
Dolors Miquel.
Eduardo Moga
05/12/2014
| De: | Eduardo Moga (edumoga62@hotmail.com) Este remitente está en tu lista de correos seguros. |
| Enviado: | viernes, 05 de diciembre de 2014 11:10:42 |
| Para: | dolorsmiquel@hotmail.com |
| CC: | xbrudesala@gencat.cat; xavier@brudesala.cat; miqueldesclot@gmail.com; vicencaltaio@gmail.com; ramon.dachs@upf.edu; cduarte@fundaciolluiscarulla.com; dcastillo@avui.cat; susannarafart@yahoo.es; ctornerp@gmail.com; jadell@llull.cat; mforcano@gmail.com; alzamoramartin@gmail.com; poemot76@hotmail.com; joseppedrals@hotmail.com; loquedicesdemi@hotmail.com; francisco.arbos@fondodeculturaeconomica.es |
Estimada Dolors Miquel:
Jo, en canvi, et tenia per una persona maleducada i desagradable, a més de per una poeta espantosa. El teu missatge ha confirmat que tenia raó.
De totes formes, la idea de fer una antologia de poesia bereber és interessant. I en aquesta sí que t'hi inclouria: els teus versos hi encaixen molt bé. Segurament aleshores el recull et semblaria excel·lent.
Rep una salutació ben cordial.
Eduardo Moga.
Jo, en canvi, et tenia per una persona maleducada i desagradable, a més de per una poeta espantosa. El teu missatge ha confirmat que tenia raó.
De totes formes, la idea de fer una antologia de poesia bereber és interessant. I en aquesta sí que t'hi inclouria: els teus versos hi encaixen molt bé. Segurament aleshores el recull et semblaria excel·lent.
Rep una salutació ben cordial.
Eduardo Moga.
Dolors Miquel
05/12/2014
| De: | dolorsmiquel@hotmail.com |
| Enviado: | viernes, 05 de diciembre de 2014 12:42:31 |
| Para: | edumoga62@hotmail.com |
Estimat Eduardo Moga,
la teva opinió, com tu comprendràs, m'importa allò que no vull dir-te. Faries bé de fer antologies berbers. O de no fer-ne.. la humanitat t'agrairia aquest gest...Home: que un poeta espantós em digui espantosa, és gairebé un elogi.
Gràcies. Venint de tu, Gràcies.
:)
Au revoir,
Dolors.
*per cert... si la teva consideració cap a mi és tan bona a què ve que fa anys rebi tot de notícies dels teus actes? Jo, en canvi, mai te n'he enviat dels meus.
El dit: au revoir!
la teva opinió, com tu comprendràs, m'importa allò que no vull dir-te. Faries bé de fer antologies berbers. O de no fer-ne.. la humanitat t'agrairia aquest gest...Home: que un poeta espantós em digui espantosa, és gairebé un elogi.
Gràcies. Venint de tu, Gràcies.
:)
Au revoir,
Dolors.
*per cert... si la teva consideració cap a mi és tan bona a què ve que fa anys rebi tot de notícies dels teus actes? Jo, en canvi, mai te n'he enviat dels meus.
El dit: au revoir!
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
| Cindy Sherman's |
COMENTARI D'UN RECITAL A CÀRRERC D'ELIES ADELL
(Publicat el desembre del 2005 a l'Avui)
 |
| Qui és més pallasso?? |
Joan-Elies Adell
D'un temps ençà, els monòlegs còmics han poblat les pantalles de les diferents televisions, tant públiques com privades. Aquesta moda, com és ben conegut, fou impulsada pel programa El club de la comedia, que va començar a emetre Canal+ ja fa uns anys, i també pels soliloquis que obren els programes d'Andreu Buenafuente, des de La cosa nostra a l'actual emès per Antena 3. Es tracta d'una adaptació de la stand-up comedy o comèdia a peu dret, un gènere molt popular als Estats Units. En aquell país és força habitual que aquest tipus d'espectacle humorístic es puga veure en clubs nocturns i bars, on el còmic, dalt d'una petita tarima, assegut en un tamboret i amb un micròfon a la mà, fa riure el públic amb un humor basat en el llenguatge i la gestualitat, tot posant en evidència l'absurditat de la vida quotidiana.
A Catalunya, però, a banda dels còmics professional (José Corbacho o Manuel Fuentes, a més de Buenafuente), aquest "club de la comèdia" té uns practicants estranys que, en lloc de participar en el cicle de monòlegs de Cómicos de barra d'El Terrat patrocinat per San Miguel, no sé si per poc graciosos o per massa extravagants, es dediquen també a anar per bars i locals de Catalunya oferint-nos els seus espectacles poètico-humorístics.
Sota l'excusa d'una aparent posada en escena underground i contracultural, aquests poetes-pallassos es dediquen a fer recitals no sota els auspicis de cap beguda alcohòlica, sinó amb el suport de les administracions publiques que, temoroses de ser acusades de reaccionàries o poc modernes, donen ales a una visió rebaixada i regressiva de l'avantguarda, que es pretén provocadora quan és, en realitat, banal i repetitiva.
"És trist dir-ho, estimat Luis, però l'escàndol ja no existeix", va dir Breton a Buñuel després que Max Ernst hagués guanyat el gran premi de la Biennale de Venècia, en 1954. Aquesta és el patetisme de certa avantguarda institucionalitzada: la provocació aparent esdevinguda norma. Ja entrats en els 60, escrivia Pasolini, contra aquesta pràctica artística: "La redescoberta de les avantguardes és un moment terrorista posterior a les generacions precedents del compromís. Aquesta redescoberta ha portat a la confusió entre els joves, els ha comunicat el costum de la ficció revolucionària, de la revolució fictícia, formal, arbitrària. Revolta merament verbal, lligada al neocapitalisme a través de l'acceptació paradoxal de la integració i l'exhibició provocadora de la mala fe".
Estic d'acord amb Pasolini. Aquesta avantguarda residual, a més, acaba amagant i deixant en un segon pla altres pràctiques literàries, veritablement radicals i arriscades: estic pensant en Víctor Sunyol, per exemple.
Vaig tenir l'ocasió de veure una actuació d'aquests poetes-humoristes a Reus, en una de les sessions del 1r Festival de Poesia Taca d'oli: en aquesta ocasió el cartell el formaven Josep Ramon Roig, Enric Casasses, Dolors Miquel i Jaume Sisa. No comentaré gaire de Sisa: un bon cantautor que, com els altres galàctics, hauria de saber cap on va l'equip amb què juga. De Casasses, només vull dir que fa llàstima que un gran poeta es dedique a fer de bufó de segona categoria, buscant la burla fàcil que acontenta el poder, mediàtic i polític. De Roig, que el seu intent de reflectir poèticament la vivacitat i la riquesa expressiva de la llengua col·loquial tortosina s'acabe convertint en simple burla intranscendent d'un dialecte a les orelles d'un públic presumptament urbà, tot convertint el tortosí en una cosa rural i risible. I, finalment, de Dolors Miquel només diré que exhibeix un feminisme insubstancial, basat en l'obscenitat bròfega, en la rima fàcil i l'estirabot groller, més proper al populisme conservador de Bernat i Baldoví, que no pas a cap visió crítica. Res de capgirament social, com Bakhtin atribuïa en l'època medieval al riure i al carnaval, sinó apalancament reaccionari, broma pueril. Un exemple més de com la postmodernitat ha renunciat a una idea "forta" de literatura per convertir-la en entreteniment de bar: un simple club de la comèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada