L’ànima
humana no sap sovint com enfrontar-se a la tristesa, al dolor, a l’angoixa,...És
per això que, de vegades, l’ànima s’ajuda
de la mandíbula, la fa cloquejar com campana al vent interior i crida a riure.
Incapacitada o massa reblerta, l’ànima busca una bena d’os i de vent per on
escapolir-se, fugir, transformar-se en estranya i quixotesca catarsi, respirar aire i sortir a la llum esdevinguda rialla,
riure. La mandíbula escup i fa suportable l’insuportable.
Els qui
veuen en això diversió no veuen res. No entenen res. S’enganyen en veure el
dolor disfressat de mandíbula i campana de festa. Perquè la poesia mai pot ser
senzillament divertida, de fet la poesia mai pot ser senzillament res. Sempre
és complicadament, perquè s’alambina, es destil·la fins i tot en la més aparent
senzillesa. El públic, cor dedins, ho
entén així, doncs la llegeix poc en les hores de solitud, sap que si ho fa, la
mandíbula es serrarà cap a dintre i esdevindrà tot os i aire entre els
vísceres, l’esperit i la ment. Però aquest mateix públic es queda només amb el
so de la mandíbula i no vol recordar ni veure la mà que estira la corda, que la
sega i la branda des de l’interior. Ni l’ànima que la mou. Cosa lògica en una
època que busca el riure amb drogoaddicció , en una època per tant, trista,
angoixada i buida.
http://dolosmiquel.blogspot.com.es/ leido
ResponEliminaImpressionant. Tio, ets bo de debò!
ResponElimina