POEMA D'AMOR...LOVE POEM, Dorothea Lasky

Poema d'Amor
de Dorothea Lasky

La pluja xiulava.

Un taxi em va deixar al teu edifici d'apartaments
i allí m'estava quieta.

Havia tingut un somni
on  érem en una cambra.
La llum brillava sobre nosaltres en
llençols blancs.

Tu em cantaves una cançó dels teus dies de navegant
i al somni
jo arribava tan endins de tu que t'arrencava allò sagrat
que era roig i brillant
i ho llençava per la finestra.

Algunes vegades, quan parlem
per telèfon, em dic a mi mateixa
que la perfecta profunditat de la teva ànima
és el que m'atreu de tu.
Però, així i tot: ¿Quina ànima és perfecta?
Totes les ànimes estan malformades i descolorides.
El matí ve dins d'una ànima
i fa obeir l'altra llei
en la qual totes les ànimes són flocs de neu.

Una vegada en un funeral un home havia mort
i amb les pregàries, la seva ànima s'elevà amb pressa
com si l'haguessin deixada sortir fora d'alguna cosa horrible.
Estava estranyament acolorida, aquella ànima.
I era de forma estranya i de temperatura estranya.
En esfumar-se, tots els qui la miràvem, vam notar el fred.

(traducció: Dolors Miquel)

 ________________________________________

Love Poem by Dorothea Lasky      

The rain whistled.

 

A taxi brought me to your apartment building

And there I stood.

 

I had dreamed a dream

Of us in a bedroom.

The light shining upon us in white sheets.

 

You were singing me a song of your sailing days

And in the dream

I reached deep in you and pulled out a cardinal

Which in bright red

Flew out the window.

 

Sometimes when we talk

On the phone, I think to myself

That the deep perfect of your soul

Is what draws me to you.

But still what soul is perfect?

All souls are misshapen and off-colored.

Morning comes within a soul

And makes it obey another law

In which all souls are snowflakes.

 

Once at a funeral, a man had died

And with the prayers said, his soul flew up in a hurry

Like it had been let out of something awful.

It was strangely colored, that soul.

And it was a funny shape and a funny temperature.

As it blew away, all of us looking felt the cold.

  from " Awe" 2007, Dorothea Lasky

"Love Poem" from Awe. 2007 by Dorthea Lasky