.

.

"My veins flowed with the Eastern weather;
Ungotten I knew nigth and day" Dylan Thomas

"was wahr ist, rückt den Stein von deinem Grab." Ingeborg Bachmann

"Generar artesanos puros de la poesía es como generar músicos sordos" Marina Tsvietàieva

dilluns, 20 d’abril de 2015

ÉN UN MÓN SUPERPOBLAT D'IMATGES, ABOCO A CENTS IMATGES MEVES, EM SUPER(EG)O


ÉN UN MÓN SUPERPOBLAT D'IMATGES, ABOCO A CENTS IMATGES MEVES, EM SUPER(EG)O



De dia, avui
De nit, ahir























































Vaig començar a fer-me fotos fa anys. Gràcies a les càmeres dels ordinadors. Cada matí, gairebé, després de rentar-me, prendre'm les pastilles de l'hipotiroidisme ( sense pastilles hormonals ja sé que no fóra jo,- quina cosa tan frágil el jo-), i d'esmorzar, normalment me'n faig una, de foto. M'agrada saber que he existit. Tenir una prova. També m'agrada veure allò que no veig mentre visc, que ni tan sols puc aprehendre amb el pensament. Els reflexes subtils de l'ànima. Però sobretot m'agrada tenir la prova, la petjada. La petjada és una absència. La petjada és la marca. Tenir la marca. És un certificat de la naturalesa, de la llum, de l'aire. És un embaràs de l'oblit la petjada.
Milions d'éssers com jo fan el mateix. La narració de la imatge no s'atura. Al món ja hi deu haver molts més milions d'imatges que d'éssers.  La superpoblació d'imatges del planeta, a causa dels avenços tècnics, és imparable. Anem cap al col.lapse de les imatges.
Eppur si muove.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada