LA NORMALITAT I ARTAUD.



Artaud de jove

     La normalitat em sembla un concepte terrible. No sé quan es devia començar a imposar dins de l'imaginari humà, però quan llegeixo la vida terrible d'Artaud, per posar un exemple, i el seu pas per manicomis, la meva ànima s'entristeix per aquells éssers incapaços de vestir l'hàbit de la normalitat sobre el seu ésser boig, instintiu, còsmic, i natural, fet de fang i pedra i d'aigua, adobs i lluna, fet de sexe i de saliva i mossegades animals.
La normalitat crea els manicomis i els ghettos. L'únic remei a la normalitat és la Solitud.
Pobre esperit d'Artaud.
No és d'estranyar que el marsellès infringís violencia en l'espectador.. la mateixa que ell sentia des que va néixer. Que volgués estripar l'espectador, ensenyar-li les seves vísceres amb la crueltat més humana.O com ell va dir:

Dibuix d'Artaud

 

 

"La Crueltat consisteix a arrabassar per la sang i fins per la sang de déu ,  la contingència animal de la inconscient bestialitat humana en tots i qualsevol lloc on se la trobi. "

 

 Antonin Artaud
 " Per acabar amb el judici de déu "