Fer lloc o Fer Nosa.

Avui en dia qualsevol pot publicar.*  ¿Qui no té un llibre o tres?

Entre els editors amb poc cap i menys criteri i l'ambició cega de la fama o de l'existència pública dels ociosos amateurs o d'escriptors sense el suficient talent, que ha animat nombroses petites empreses que editen a qui sigui amb dues condicions: que s'ho pagui, o/i que vegin que té o fusta de venedor o múltiples seguidors al Facebook; el panorama és desoladorament ocupat, en una mena de diogenisme de llibres que s'acumulen i que em porten de dret a la frase de l'última exposició de Perejaume on tracta el tema de l'excès sense fronteres en l'art més plàstic.

FER LLOC O FER NOSA

La cosa arriba al punt que qualsevol escriptor de cinquena fila pot aconseguir fer una presentació plena a rebentar, usant també algunes eines com una presència constant i intimista per la xarxa, amb la qual a la gent se li activa el mecanisme de recolzar aquella pobra persona comprant i anant a la presentació; o bé el mecanisme també molt rendible de fer la pilota constant a tot aquell que pugui ajudar a una o a un ( en aquest cas si és gent de la jove, perfecte, que així tens ja un pati d'admiradors que t'enlairaran).

FER PRESÈNCIA O NO FER-LA

Aquests contrasentits donarien com a resultat que si avui en dia Bauçà presentés un llibre tindria quatre gats i, en  canvi, algú que no sap fer més que fraus literaris o petits bodris disfressats d'enlairament metafísic i intel.lectual, estaria fent una presentació plena de gom a gom.

No hi ha criteri. Només interès. I actitud ególatra.

* També qualsevol pot ser editor.. però d'això en parlaré un altre dia.