SILVIE ROTHKOVIC

M'agrada anar llegint el llibre de Silvie Rothkovic, una jove poeta increïble.. Ara la tinc al prestatge de davant d'on escric,  entre David Meza (!) i Giordano Bruno(!).

DREI KLAVIERSTUCKË OP.II

Estacions de tramvia nevades

capitals de província nevades

voreres estretes nevades

però el que compta 

es quan els mobles et miren

o si, des d' aquell dia, 

tu tampoc has tornat a respirar.

Tornar-te boig intentant identificar ocells.

QUÈ ÉS POESIA? PER ALS POETES DE MENYS DE 30 ANYS

Què és poesia?
PER ALS POETES JOVES, de menys de 30 anys

Karlheinz Weinberger

Ni rima ni enginy són característiques que facin que un text sigui poètic. La poesia no és rima, tampoc és enginy. Veig molts poetes joves que rimen i fan frases enginyosetes per fer riure el públic. Deuen creure que aquest és el camí. Jo crec que aquest és el barranc. Tampoc per escriure poesia  hem d'estar tota la vida llegint Celan, Rilke i els quatre més de torn i imitant-los si volem que ens tinguin en compte ( millor que no ens hi tinguin). A més: Juro que hi ha poesia més enllà d'ells. De fet crec que la poesia en aquests moments és més enllà d'ells. Mot més enllà. No vull dir als països asiàtics, amb el seu mite ja una mica massa sobat, no! És a tocar de lluny i d'aprop. Per fer-la no cal estar parlant sempre del puto silenci i de la més que repetedíssima llum. O usar les paraules que tenen etiqueta de metafísiques,  sense tenir la metafísica incorporada al moll de l'os.

Ni explicar les historietes de sempre d'amor, de pas del temps i similars, així en pla diari existencial que vol donar quatre consells per viure.

En fi.

POETES JOVES SALTEU-VOS LES TANQUES, QUE SEMBLEU VELLS ESCOIXATS.

ROSES I OSSOS

García-Alix

ROSES I OSSOS

I de sobte, mentre treballava i pensava i m'informava sobre el tema del llibre  que més maldecaps em donarà ( el del Guant de Plàstic Rosa), vaig sentir que el meu cap estava cansat. Es comportava com aquell qui menja sense gana, i llegia sense gana. Insípidament. Així que vaig decidir descansar. I de sobte, un bon dia, després d'un temps de descans ( neteja de cuines, jardí, plantes d'interior, armaris, cuina, passejos..), i sense preparació prèvia, un dels altres dos llibres que tinc fets i per acabar, ( en els quals no hi pensava gens) em va revelar la seva forma i estructura , sense que jo li digués res, ni li prestés la més mínima atenció. Va ser com si algú m'ho dictés a l'orella i ho feia, de fet, mentre xerrava per telèfon amb una amiga.  Fins i tot "Allò que  dictava" em va dir el nom que volia que li posés al llibre: Roses i Ossos.

POSAR-SE A ESCRIURE UN LLIBRE TAN VELL....

 

POSAR-SE A ESCRIURE UN LLIBRE TAN VELL....

B. Plossu

    Posar-se a escriure un llibre tan vell, un llibre que va començar fa més de deu anys, t'obliga a sentir el que senties, amb la mateixa intensitat, buscar aquell jo i reescriure'l des del present. És una operació màgica. És com escriure sobre un enamorament que ja t'ha passat.. Has d'obligar-te a tornar-lo a sentir. Sentir-lo amb la mateixa intensitat dolorosa i plaent, aquella elevació, aquella profunditat. I si ho puc fer, -ho puc fer-, això vol dir que mai res no s'acaba, potser ni tan sols s'inicia. Que tot hi és sempre, abans de ser-hi i després de ser-hi. Que potser únicament no hi és mentre hi és.

   I és en aquest punt on s'escriuen els poemes. On he d'arribar