D'ESCRIURE
 |
| Bernard Plossu |
Escriure és un acte d'autoafirmació i mort súbita. Quan escric , el cel i tal terra són amb mi i els seus oceans i des de l'insecte més invisible, fins al més gran cim, tot és en jo, en mi, ells són l'altre en mi, allò en mi. Quan moro i faig de la meva escriptura mort, queden signes i petjades que mai més seran ocupades d'aquesta manera única. És llavors quan em fa seva el terror de tanta meravella perduda. I el dubte m'aconsegueix com un lladre que volgués posseir totes les meves pèrdues.
Així sóc llençada a les profunditats de la meva ignomínia i del meu menyspreu, amb els cucs de terra, els escarabats, les rates menja-homes i altres animals sublunars que em miren i em fan sentir com la més petita criatura bressolada pel fang. Noto qualsevol cosa exterior a mi farcida d'una immensitat que m'omple d'ombra, i no podria llavors ni tan sols balcucejar les paraules del meu nom, tant em sento de mi mateixa desprotegida.
(E.G.D.P.R)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada