Katarina Vavrova |
RECITAL A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA.
Vaig anar a recitar a la Universitat de LLeida. Al claustre verd com un bosc nòrdic. M'hi esperaven els oïdors més increïbles, aquells que no tenen orelles ni necesssiten aire. Amb el cor anhelant els bombejava les paraules que sortien fetes sang invisible per la boca i anaven a penjar-se a les fulles d'heura del pati de la universitat.
Tot allò ho havia escrit per a ells. I finalment eren allí davant i entorn meu. Finalment. Amagats per la visibilitat als ulls dels oïdors universitaris que semblaven, per contra, una realitat en trànsit.
I alli Jo vaig ser per a ells i amb ells. Si ser és estar entre dues realitats que s'ignoren.
Rierols transparents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada